Novetat

El manuscrit d’Argelès-sur-Mer de Pietat Roig Miralles

Manuscrito_de_Argele

Llegir MÉS...

Última publicació

El Comecuentos d'AA.VV

Portada-elcoemcuentos

 

 

 

 

 

LLEGIR mÉs...

Novetat

Gatos rumberos de Ferran Gerhard

Gatos_rumberos_Cubierta

LLEGIR MÉS...

Novetat

El aprendiz de Manuel Lara

Portada-EL_APRENDIZ

 

 

 

 

 

LLEGIR mÉs...

Novetat

L'Àngel del Fracàs de Gerard Salvat

angel_del_fracas_cubierta

LLEGIR mÉs...

Manuscrito_de_Argele

 

El manuscrit d’Argelès-sur-Mer parteix d’un descobriment de fa només uns anys a Paziols (França) d’un diari d’un refugiat de postguerra (Mariano Roig, conegut a l’Aldea, pel seu ofici, com Mariano “el Barber”), que serveix a la seva filla Pietat Roig Miralles (originària també de l’Aldea i professora a Tarragona), per reconstruir la història de la seva família i, alhora, dels refugiats en general.

El llibre té un valor documental i també es llegeix com a una història i una novel·la, la novel·la de la vida, plena d’emocions, tendresa, moments durs, neguits, lluites per la supervivència. Coincidint que han passat més de setanta-cinc anys de la guerra incivil i s’han obert molts arxius oficials i particulars, que s’ha pres consciència del fet que tothom (independent del color polític o front) té dret a la memòria històrica, que la història és mestra del present i del futur, i que es pot perdonar però no oblidar, les nombroses publicacions que han sortit han conformat amb una gran rebuda tot un corpus i un gènere periodístic, literari i d’assaig. En aquesta línia, aquest llibre únic.

Realment les condicions de vida dels exiliats als camps de concentració del Sud de França van ser pèssimes, fins al punt que va emmalaltir i morir molta gent (d’altres van ser entregats directament als nazis). Per exemple a la localitat costanera d’Argelès-sur-Mer van ajuntar i tancar més de cent-mil persones en 100 hectàrees d’una platja, de sorra humida, vigilada durant mesos per senegalesos i d’altres membres de l’exèrcit colonial francès. Imaginem aquest entorn. França va demanar perdó fa solament uns anys per aquests maltractaments. El cap de govern gal de llavors (col·laborador del feixisme) va tractar els espanyols i catalans com a uns subjectes perillosos i uns indesitjables.

El diari manuscrit ha estat reproduït de manera facsímil i conté dibuixos, cartes, trossos de dietari, i apunts de salut (Mariano Roig va lluitar la guerra en la part de Sanitat, una de les seves habilitats i vocacions). En la part introductòria i explicativa intervé, a més de Pietat Roig: Isabelle Wibratte i Marie Neige Rivière (filles de republicans espanyols al Rosselló i promotores allí d’activitats socials divulgatives amb relació a l’assumpte de l’exili) i Reginald & Loïs Wincott, propietaris de la casa, a la teulada de la qual es va trobar el manuscrit. Està previst que aquesta obra es presenti també a França. El llibre està en 3 idiomes (català, castellà i francès). És molt patent la parla dialectal de l’Ebre de Pietat Roig, que ha escrit aquest relat d’amor als seus orígens i aquesta denúncia social. Totes les històries fan la història.

 

 

Portada-elcoemcuentos

EL COMECUENTOS

El Comecuentos vivia tranquil a la seva cova, envoltat de llibres, fins que li va caure a sobre una maledicció: hauria de vagar pel món, buscant cada dia un juntaletras que li expliqués una història. Així, va recórrer camps i ciutats, va descobrir altres mons i va conèixer un bon grapat d'amics. Aquestes són les històries que li van regalar, els relats que van omplir la seva panxa. Pel que fa a malediccions, per descomptat, la del Comecuentos tampoc estava tan malament.

‘El Comecuentos’ arreplega 28 relats breus, introduïts per textos que descriuen la trobada entre el seu autor i el personatge que dóna títol a l’obra, el Comecuentos. A més, cada introducció ve acompanyada d’una il·lustració i s’inclou al llibre un apartat extra amb dibuixos d’artistes convidats.

Amb relats dels juntaletras: Joana Abrines, Enrique Canovaca, Raúl Cosano, Beatriz García Guirado, Adrián G. Troncoso, Enrique Gómez León, Yolanda González Mesa, Markos Karayannos, Paula Lerma Andreu, Juanjo López, Adrián Muñoz, Víctor Navarro, Antonio Oria de Rueda, Andrés Ortiz, Rafael Pérez, Manuel Rivera, Matthew Seddon, Mario Serra, David Serra, Iván Serra, Vicenç Vernet

Amb dibuixos de: Anduluplandu, Jaime Biosca, Òscar Carballo, Francesc Escriche, Joan Garau, Carlos Narbaiza, Víctor Navarro, Sandra y Carla P. Navarro, Jordi Xavier Sabaté, Helga Serra, Mario Serra

 

Gatos_rumberos_Cubierta

GATOS RUMBEROS

Com a poètica, Ferran Gerhad, apunta sobre la seva obra: "Un dels felins bigotuts, bohemis i noctívags de Gatos Rumberos somia que la rumba catalana sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A la cantonada d'un carrer, breviari d'orins, es bateja el ritme. Els palmeros conjuren els tsunamis sentimentals perquè toquen la desgràcia. Tarragona és el món. Al port no hi ha peixos. Els llibres naufraguen. Caçar paraules és quedar mut quan, amb el fred canó de la pistola al clatell, t'exigeixen la identitat. Escriure històries, de vegades, és viatjar. Aquesta novel·la és un fuet que restalla jondura. Els personatges del relat han estat vacunats per la revolució. Coincideixen en què llar i desterrament són sinònims. En el fons, sense escarafalls, necessiten que els vulguis, que els estimis. Els déus destronats mai tenen raó, viuen de l'atzar i anhelen la lleugera i bella mort del vagabund ".

En una mena de continuïtat, l'autor, reviu personatges dels seus anteriors relats escrits i orals, alguns vius i altres morts —civil o biològicament—, uns reals i altres reals-ficticis (la novel·la és gènere de ficció, però no sempre, i a vegades és més potent que això que anomenem Realitat o Veritat). L'autor situa la seva acció d'accions a la Tarragona fi de segle i neosecular, al país, al món. Gats rumbers és un fris multiculturalista i polifònic, poblat de cronopis i fames, de personatges amb llum i personatges maleïts, de bars oberts i molts tancats: la fortuna és canviant i la història, a més d'inacabable, oberta a altres històries.

Ferran Gerhard (Valls, 1953) viu a Tarragona. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona ha treballat en premsa, ràdio i televisió. Va exercir com a corresponsal d'El Periódico de Catalunya des de 1983 fins a abril de 2009 quan va sucumbir víctima d'un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). Des de llavors es dedica a la literatura a temps complet. Autor dels poemaris Electrofenia (1983) i Blade Runner Blues (2010), els llibres de narrativa La Patacada de King Kong (2005) i KS77 (2007), també ha coordinat un catàleg en pòstum homenatge al grafista Guigui (2009) i ha publicat diversos contes. Es defineix lleig, sentimental i àcrata. Gatos Rumberos és la seva primera novel·la i admet, a contracor, que no serà l'última. Ara està treballant en Water Closet Project, un al·legat poemicida, i a Cul de Sac, una obra de teatre. Coincideix amb Sòfocles que "ningú estima la vida com un home vell", encara que afegeix "sempre que estigui sa".

 

Portada-EL_APRENDIZ

EL APRENDIZ

 

El aprendiz és una novel·la de gènere inclassificable i una història de vida: la crònica de més de mig segle d'existència d'un nen marcat —com molts altres— per uns episodis violents i feixistes i abusius que van truncar la seva escolarització i per l'emigració familiar en una postguerra espanyola que es va allargar massa: un punt de partida que va superar amb un esforç de supervivència, d'inconformisme, de progrés col·lectiu i d'aprenentatge individual sense falsedat.

I malgrat el drama i el conflicte que impregna tota l'obra, aquesta és una novel·la amena en peripècies, humor (negre, irònic, picaresc), canvis de fortuna i escenari, ideals ètics, opinions estètiques, alta cultura i cultura popular, forts però comprensibles contrastos. I, encara que personatges i acció siguin tractats literàriament, no fuig d'unes situacions afrontades i descrites de manera directa, descarnada i sincera —on tampoc falta la tendresa. Una obra, en definitiva: rica, humana i veritable.

Manuel Lara Fernández va néixer a Baza (Granada) el 1946. Fill de ferroviari republicà. Des dels quinze anys ha viscut en diverses poblacions de Catalunya amb la seva família. Actualment resideix a Tarragona (barri de la Granja). D'ofici mecànic soldador, aquest autor va aprendre a llegir de manera autodidacta ja que només va poder assistir a l'escola durant dos cursos. Amb tot, ha escrit contes infantils, assajos, narracions i articles. És integrant de l'Associació d'Escriptors de l'Altiplà de Granada i Pozo Alcón AEAGRA. L'aprenent és el seu primer llibre publicat.

 

angel_del_fracas_cubierta

L'ÀNGEL DEL FRACÀS

L'Àngel del Fracàs és la plasmació, negre sobre blanc, d’uns pensaments i d’uns sentiments imaginats per l’autor en la ment del seu pare, Joan Salvat Bodro, com a conseqüència d’uns fets viscuts dramàtics, tràgics i, alhora, sotmesos a la repressió de l’època. Aquells fets i la seva repercussió —alguns de documentats, altres de coneguts directament per boca del protagonista i altres de deduïts de la coherència entre aquests fets reals i el profund coneixement del personatge fruit del lligam carnal directe i d’una convivència de més de seixanta anys— possibilitaran que les versemblances puguin ser molt properes a la realitat tot i que ni una sola paraula del text es pugui prendre al peu de la lletra. El personatge parla en primera persona i l’autor ho signa com a tal i se l’apropia. Us sembla poc el despropòsit?

És, o vol ser, la història inversa d’un soldat ras, d’un milicià il·lusionat i desenganyat, d’un anarquista valent i… covard?, traït i… traïdor? També la d’un home senzill, ni bo ni dolent, o bo i dolent, segons com i quan, i depenent de qui ho jutgi —si és que algú, jutges inclosos, pot jutjar res de tot allò que va passar—, i al qual els 93 anys, 2 mesos, 9 dies, 16 hores, 30 minuts i 13 segons que va viure van quedar condicionats tots per un sol segon singular. Potser va ser un segon de glòria! Tota la resta fou un llarg camí cap al fracàs.

Gerard Salvat (Alforja, 1944), d’origen pagès, va treballar al sector bancari i manté una explotació familiar al seu poble. Activista social i polític, ha estat regidor i conseller comarcal del Baix Camp, delegat sindical, i president de diverses entitats: Creu Roja de Reus, Ateneu Cultural Josep Taverna, Cooperativa Agrícola d’Alforja, entre d’altres. A més d’aquesta novel·la històrica, L’Àngel del Fracàs (2012), ha publicat la novel·la de ficció El pas de Mahoma (2006) i el poemari Poesies per a ben pair (2010).